La Travessa de Cap de Creus a Cap de Fisterra s'hem va ocorre l'any passat a la 800 Treffen que varem fer a la Vall de Boi. Vaig parlar amb Litus i hem va explicar que ells ho feien l'any 2008, jo per desidia , per responsabilitat , per un no se que no que te sentit vaig decidir que no la podia fer amb ells i aquest any vaig decidir que la faria jo solet
El Divendres quan vaig acabar de treballar vaig començar a pujar cap a cadaqués amb l'inteció de poder disfrutar d'una magnifica tarda a la piscina de l'Hotel o a la platja. Ni una cosa ni l'altre, vaig disfrutar d'una magnifica tarda al poble. Cadaqués es aquells recons de catalunya que no hem canso mai de disfrutar, sobretot al vespre quan molta de la gent del dia marxa, les caletes, els racons, el ritme...quin gran poble, el gran casino , on pots pendre una cervessa mirant al Mar i assegut en una mena de graó, lloc de reunió de gent jove, gran sense cap més altre feina que mirar el mar i deixarse captivar per els seus encants. Aixi va ser, quan vaig arribar plovia aixi que després de la dutxeta vaig caminar, vaig sentir i vaig seguir descobrint recons del poble , que tot i que hi he anat molts cops, que encara no conec.
Després del passeig i de la merescuada cervesseta vaig asseurem a sopar a peu de platja, veient com el sol es ponia i pensant en que demà gaudiria tot el dia de la companyia del sol.
La nit va ser dificil, com un nen petit la nit abans de reis, movent-me d'un canto a l'altre del llit, sense poder dormir fins que a les 5 del mati va sonar el despertador i ja estava vestit i apunt de despertar la Tramuntana. Començava a aclarir el dia i encaro la carretera que porta a Cap de Creus, la Tramuntana ( la de veritat ) m'acaricia i hem dona la benvinguda al cap de creus on per sorpresa meva me n'adono que soc l'únic motard que pensa fer la travessa. Aixo hem produeix per una banda una sensació de (-: perque ho hauré de gaudir completament sol però per altre banda també m'anima aixi que hem disposso a veure sortir el sol juntament amb doscents milions de ciclistes que venien de fer una travessa nocturna.
La sortida de sol es el moment més especial i espectacular , desde el meu parer de la sortida. Jo era el primer cop que m'asseia a veure sortir al sol amb plenes facultats mentals i físiques ( ve un pel adormidet si que ho estava ) aixi que hem vaig dispossar asseurem i a gaudir de l'espectacle. La veritat es que la ruta un cop feta es com retrali un homenatge al sol. Ell ens dona el bon dia cada cop que ens llevem, ell ja esta allà ( a no se que matinem molt ) i només el trobem a faltar quan no hi es, per un dia , tu ets allà per donar-li el bon dia i dessitjarli que tot li vagi bé , va ser un moment molt especial.
A partir d'aquí 1397 Km fins els meu desti, FISTERRA. La ruta tota per Nacional, sense trepitjar autopista, el temps molt bé suportable fins a mig mati on la calor començar a apretar. Preciós creuar tants paissatges diferents en un sol dia, creuar la soledat del desert dels Monegros, les Vinyes de La rioja que et conviden a fer un tast de "La tierra con nombre de vino" , els magnifics camps de blat de castellà, increibles ( el millor tram de carretera per a mi la N120 de Logroño a Burgos, creuant poblets i camps de blat a banda i banda ... )Finalment Galicia.
Galicia hem rep amb calor però poc a poc i a mida que m'acosto al nord el temps va empitjorant, el sol ja quasi m'avança però tinc temps de sobra. Al arribar a Corunya , i quan tens la sensació de que ja ho tens a tocar, i veus que et falten encara 100 Km per carretera comarcal, amb transit, tu cansat, amb un vent del "Carallo" i amb pluja ... es com una ultima temptativa del temps, per acabar de fer-te estar alerta, son sens dubte els pitjors KM del viatge, el cansament, saber que l'objectiu es aprop, el vent ... fan que condueixi en tensió per sort la Tramuntana es comporta perfectament i passat els primers moments torno a relaxarme. El clima ja no m'abandona i finalment ( previ pas per l'hostal a deixar la maleta, anava sobrat de temps ) arrivo al far de Fisterra.
Primera sensació d'alegria, d'haber aconseguit la meitat de l'objectiu ( es sencer quan escrius com ara ) i per altra banda pena al veure i comparar amb el cap de creus, l'estat d'abandonament i bruticia es important, així que un pel desangelat, amb una gana de mil dimonis i amb un mal de cap important per el vent ... m'en vaig cap a l'hotel i decideixo fotrem un homenatge a base de "Pexe"
Ja l'endamar la tornada al reves, amb pluja i després molta i molta calor. Com a fet diferencial comentar el susto que vaig pasar per posar benzina i voler apurar molt el dipossit, per variar. Passo Logronyo amb intenció de posar benzina però la primera benzinera tancada....encara en tinc per 45 Km , començo a trepitjar el gas de la Tramuntana .... segona benzinera del cami tancada....el marcada ja diu LOW....una forma molt simpatica de dir que la cosa es complica y que es hora de començar a resar tot el que sapigues....a l'horitzo una pujada que faig amb la moto fent trompicons per poder fer la baixada amb la moto embragada ( que vol dir això? .... moment de convertirse al Madridisme si fes falta per una mica de benzina, rollo MAD MAX ) ... finalment a Calahorra hi ha una benzinera que fa que torni a neixer. D'aqui endavant només destacar la Guapissima Francesa d'una furgoneta .... va bé quan tornes cansat, mort de calor, amb una holo horrible i parar a una benzinera per trobarte una bellessa semblant...."i yo con estos pelos" :)
En definitiva , viatge genial, tot un cap de setmana fent el que m'agrada, en total 2800 Km aproximadament d'experiencies, he anat i he tornat, he sentit , he aprés algunes coses que vull... com sempre, torno a casa per trobarles
