Dia 2

Un cop acabat el partit comença el vertible viatge, al vespre agafo un Bus que hem du fins a OSORNO , 11 hores de viatge. Haig d'agraïr al Dani lo be que s'ha portat i el fantàstic entrepa de Truite amb Pan Amb Tomàquet que hem va fer per sopar al bus , ESPECTACULAR.

La veritat es que la impaciència fa que pogui dormir , molt poquet, tinc moltes ganes de poder pujar a la "Tramontana" i començar la ruta amb moto, aixi que els que hem coneixeu sabeu que poc he dormit. A mida que ens acostem a OSORNO els nervis pujen de to fins que al final , i després d'agafar un taxi arribo per acabar tots els papers de la moto i pode arrancar.

Els primers Km amb cel tapat però sense pluja hem serveiexen per aclimatarme a les carreteres, moto , i forma de conduïr dels xilens primer i dels Argentins més tard. A mida que m¡acosto als Andes el temps empitjora. Primera curiositat , frontera Chilena ( papers de immigració i papers de la moto , 30 minuts ) 37 Km i frontera Argentina...si si 37 Km en terra de ningú però amb neu per tothom. Desde el punt fronterer de Chile al punt fronterer d'Argentina hi ha 37 Km dels quals la meitat son Chilens, i l'altre meitat son Argentins, neu per tots dos. La veritat es que en Carles, del foro BMW, m'havia previngut del vent , però no hem va dir res de la NEU !!!!!

Un cop soperada la sorpresa i passada la zona dels Andes el temps millora , és a dir que deixa de ploure, i el fantàstic vent fa acte de presencia, però tot bé. Després de tot això i de 360 Km arribo al Bolsón, un poblet Jipi que hem va recomenar en Jaume ( un paio molt trempat que volta per el món que vaig coneixer al casal català de chile ) aixi que per ara no hi ha gaire cosa més.

M'agrada poder esplicar això per aqui i saber que els amics i familia ho mireu, d'aquesta forma jo és com si tb estigués més aprop.

Fins el proper moment que hem pogui conectar

Dia 1

Els primers dies han estat marcats per l'aclimatament a un nou horari i a un nou lloc, tot i que ha estat ràpid. Dissabte vaig arribar al migidia i al vespre ja sortiem a pendre una copa amb en Dani al Barri de Bellavista , el de Santiago de Chile :-)

El diumenge tot va començar tranquil amb la màgnifica experiència de veure el Barça al Casal català de Chile. La veritat es que poc hem podia esperar un ambient com el viscut, com si fossin a un bar del poble, cantant consignes contra el Madrid, contra un portuguès etc... i tot desde més de 10.000 Km . La veritat és que vull agraïr la rebuda a l'enric i l'edgar ( encarregats de la penya ) que van estar molt atent amb els nous, és a dir jo, i tenien estrelles d'importació, com si fossim a casa. Hem va sorprende veure com viuen la seva catalanitat a més de 10.000 km de distancia., m'ho vaig passar de PM i encara no he recuperat del tot la veu :-)

Els preparatius ja estan acabats

Ara si que ja toca, ara si que ja no hi ha possibilitat de tornar enrere, de desdir-se , ha arribat el moment de marxar, per ser exactes el divendres dia 27 es el dia marcat en vermell al calendari de fa molt de temps.

Durant els últims messos he anat preguntant, informant sobre gent que ja ha fet la ruta, i la veritat es que m'he trobat de tot , des de gent que m'ha animat molt a fer-ho fins a gent que m'han fet veure totes les pors que s'amaguen dins de la decissió de fer el viatge, però aquest és el meu camí

Mitjançant el blog aniré explicant ( sempre que pogui ) el viatge, les experiencies, per on soc etc... amb dues finalitats. La primera mantenir informada la familia i els amics que es preocupen i per altra banda per mi, per anar descarregant de pensament el cap a mida que vagin passant els dias, tenir aquest lloc per anar buidant el disc dur a mida que passin els KM i les experiencies ...

Axí que per aqui aniré explicant tot el que hem passa per el cap, d'entrada vull agraïr a tots els meus amics, els que amb una paraula m'han animat moltíssim a no pensar en res negatiu sobre l'experiència, en especial Carles pq sense saver-ho després d'estar a casa vostre i que m'he expliquessis la vostre experiencia en el mateix viatge hem vas treure totes les pors abans de marxar aixi que moltíssimes gràcies, Enric per entussiarmar-te tant com jo amb el meu viatge ( diumenge no hi sere a la Paella, però les recomenacions en forma de vi no faltaran , aixi que no us desfareu de mi tant facilment ... ) , a tots els motards que com jo somiem amb viatges com aquests amb les "nostres" motos i que ens fan sentir l'essencia d'això que tant ens agrada...anar en moto per viure, viure per anar amb moto

Una abraçada a tots i totes